«La naturaleza de un pícaro español armoniza con la de un místico, inquisidor, «torero» y conquistador de la misma raza. San Isidro, el santo que mientras dormía los ángeles le labraban la tierra, patrón de la capital de España, representa perfectamente el ideario de los españoles, como San Abdón y San Sanén, patronos de los payeses de Cataluña, que cada uno hacía cuatro jornales diarios, traducen la mentalidad catalana».
Idioma original:
«La naturalesa d'un «picaro» espanyol harmonitza amb la d'un místic, inquisidor, «torero» i conquistador de la mateixa raça. Sant Isidre, el sant que, mentre, dormia els àngels li llauraven la terra, patró de la capital d'Espanya, representa perfectament l'ideari dels espanyols, com Sant Abdon i Sant Sanén, patrons dels pagesos de Catalunya, que cada un feia quatre jornals diaris, tradueixen la mentalitat catalana».
«Cuando una raza está en vías de regenerarse y algunos de sus hombres notables desfallecen, la raza no tiene en cuenta la falla, sino la afirmación. Algunos de estos hombres, a causa de no existir un ambiente racial autóctono suelen acabar su vida girándose contra la propia mentalidad o las corrientes que de forma infantil la representan, y en este caso, la raza en lugar de seguirlos se apropia de la doctrina elaborada por tránsfugas y olvida la deserción. El recuerdo de los catalanes de Víctor Balaguer y Valentí Almirall se para en los últimos años de la vida de estos hombres».
Idioma original:
«Quan una raça està en vies de regenerar-se i alguns dels seus homes notables defalleixen, la raça no té en compte la falla, sinó l'afirmació. Alguns d'aquests homes, a causa de no existir un ambiente raçat auòcton solen acabar la seva vida girant-se contra la pròpia mentalitat o els corrent que infantívolamente la representen, i en aquest cas, la raça en lloc de seguir-los s'apropia la doctrina elaborada pels trànsfugues i oblida la deserció. El record dels catalans per a Víctor Balaguer i Valentí Almirall s'atura als últims anys de la vida d'aquest homes».
«En el siglo XVIII, simultáneamente Portugal y Cataluña se separaron de España. La raza portuguesa está menos diferenciada de la española que la raza catalana y por eso España hizo todo lo posible por retener en su poder a los catalanes, mientras, Portugal, con poco esfuerzo, recobraba la independencia».
Idioma original:
«En el segle XVIII, simultàniament Portugal i Catalunya es separaren d'Espanya. La raça portuguesa és menys diferenciada de l'espanyola que la raça catalana i per això Espanya féu tots els possibles per retenir en el seu poder els catalans, mentre Portugal, amb poc esforç, recobrava la independència».
«La asimilación es función natural. Una asimilación forzada es inconcebible, y cuando se practica, conduce al enquistamiento. Los intentos de asimilación forzosa son comunes a las razas vencidas. El vencedor impone todo lo que constituye su mentalidad: religión, lengua, derecho, costumbres, etc. La imposición —y por referirnos no más a un solo aspecto, el religioso— es brutal en la conquista puesto que se exige el cambio radical de divinidades, más suave, pero no menos eficaz pretendida sustitución de mentalidad de las razas vencidas en los estados compuestos y de la misma religión. En este caso, la raza vencedora introduce en los vencidos las particularidades religiosas, psíquicas y simbólicas que la caracterizan. En Francia Santa Juana de Arco es adorada incluso en aquellas porciones de territorio que ningún vínculo tenían con los reyes de París en los tiempos de la «Pucela». San Isidro, santo castellano, fue introducido en Cataluña con la hegemonía castellana, sustituyendo a los santos catalanes patronos de los payeses».
Idioma original:
«L 'assimilació és funció natural. Una assimilació forçada és inconcebible, i quan es practica, es va a parar a l'enquistament. Els intents d'assimilació forçosa són comuns a les races vençudes. El vencedor imposa tot el que constitueix la seva mentalitat: religió, llengua, dret, costums, etc. La imposició —i per referirnos només a un sol aspecte, el religiós— és brutal en la conquesta, puix que s'exigeix el canvi radical de divinitats; més suau, però no menys eficaç, és la pretesa substitució de mentalitat de les races vençudes en els Estats compostos i de la mateixa religió. En aquest cas, la raça vencedora introdueix en les vençudes les particularitats religioses, psíquiques i simbòliques que la caracteritzen. A França, Santa Joana d'Arc és adorada fins en aquelles porcions de territori que cap lligam no tenien amb els reis de París en el temps de la «Pucelle». Sant Isidre, sant castellà, fou introduït a Catalunya amb l'hegemonia castellana, substituint els sants catalans patrons dels pagesos».
«La mentalidad, cuando es activa, Faison la función intelectual con un molde determinado, y salvo los casos de imitación o de influencias, condiciones estas extrañas a la creación, el hombre produce de acuerdo con los materiales y la arquitectura de su raza. El medio ambiente puede ser un excitante a la producción, pero ésta no se realizará paso de acuerdo con él, sino con la estructura, con la naturaleza de la raza. Tal es el caso del hombre que vive en una raza diferente a la suya. El músico Albéniz, hijo de padres españoles, nacido y crecido en Camprodon, su producción es netamente española. Lo mismo se puede decir de Enrique Granados. Las obras de otra raza, por admirables y perfectas que sean, no llegan nunca a producir el estado emotivo de las obras de la raza propia, aunque sean inferiores a las de otras razas».
Idioma original:
«La mentalitat, quan és activa, faisona la funció intel·lectual amb un motilo determinat, i llevat dels casos d'imitació o d'influències, condicions aquestes estranyes a la creació, l'home produeix d'acord amb els materials i l'arquitectura de la seva raça. El medi ambient pot ésser un excitant a la producció, però aquesta no es realitzarà pas d'acord amb ell, sinó amb l'estructura, amb la naturalesa de la raça. Tal és el cas de l'home que viu en una raça diferent a la seva. El músic Albéniz, fill de pares espanyols, nat i crescut a Camprodon, la seva producció és netament espanyola. El mateix es pot dir d'Enric Granados. Les obres d'una altra raça, per admirables i perfectes que siguin, no arriben mai a produir l'estat emotiu de les obres de la raça pròpia, malgrat siguin inferiors a les d'altres races».
Biografía en Wikipedia.
Multimedia en Wikimedia Commons.
Datos en Wikidata.
